Els salesians mantindran la seva presència a Horta, però la comunitat (les retallades afecten tothom) trasllada la seva residència a d'altres llocs (sobretot a Martí-Codolar). Els ex-alumnes, molt ben acompanyats, els hi hem fet un petit però merescut homenatge.
Cal tenir una perspectiva abans de jutjar, de prendre decisions...
Es necesario tener perspectiva antes de juzgar, de tomar decisiones...
Millor no comparar: què és gran o què és petit no és important. Ser, això és important.
Mejor no comparar; Qué es grande o qué es pequeño no es importante. Ser, eso es lo que importa.
La esposa respondió que no dependía de su esposo hacerla feliz, sino que ella es la única responsable de su propia felicidad. Explicó que la felicidad depende de la actitud personal y no de factores externos como otras personas, circunstancias o condiciones, ya que todo en la vida está sujeto al cambio. La felicidad verdadera se basa en el amor propio y a los demás, así como en el perdón.
Presentació feta per a la xerrada a l'Escola Barcelona a Les Corts. Família i escola compartim l'educació, i cal que ho fem compartint valors, objectius i voluntats. El més important, ja ho compartim: els vostres fills i filles, els nostres alumnes.
Va per elles i ells!!!
Som-hi plegats!
Un carpintero tuvo un día difícil de trabajo con problemas mecánicos que le hicieron perder tiempo. Al llevarlo a su casa en silencio, lo invitó a conocer a su familia. Antes de entrar, tocó las ramas de un árbol cercano. Dentro de su casa, su rostro se llenó de sonrisas al abrazar a su esposa e hijos. Explicó que ese árbol era donde "colgaba" sus problemas del trabajo para no llevarlos a su hogar.
En aquesta vida hi ha una part del temps que nosaltres decidim a què el dediquem, doncs aquesta part, i també l'altre, cal aprendre a gaudir-la i compartir-la...
El profesor llenó un frasco de mayonesa con pelotas de golf, canicas y arena para demostrar a sus estudiantes que aunque parezca lleno, siempre hay espacio para más. Explicó que las pelotas de golf representan las cosas más importantes de la vida como la familia y los amigos, las canicas son otras prioridades como el trabajo, y la arena son las pequeñeces. Agregó café al frasco lleno para enseñar que siempre hay tiempo para lo que realmente importa aunque estemos ocupados.
Els estereotips i les etiquetes no ajuden a que ningú ensenyi, formi o mostri la seva veritable identitat...
Tanmateix sempre hi haurà algú que voldria escriure'ns una carta i no sap com fer-la arribar... Tanmateix, el contingut de la carta existeix en el seu cor i en nostre encara que ho desconeguem...
Davant les dificultats defallir o rendir-se no és una opció. Conèixer i millorar les nostres forces per confiar en elles en ajuda a aconseguir les fites més difícils ("Ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible" i no es van rendir).
El autor expresa que le gusta la gente que vibra y sigue sus sueños sin necesidad de empujones. También le gusta la gente que asume las consecuencias de sus acciones, arriesga lo cierto por lo incierto, es justa, agradecida y ayuda a los demás sin esperar nada a cambio. Finalmente, el autor valora la sensibilidad, el coraje, la solidaridad y otros valores como cosas fundamentales para llamarse gente.
Una buena historia para descubrir que si no nos amamos no podemos amar. Y amar es dar, no exigir tener que recibir.
La mujer de la historia tiene una muy buena autoestima, ama a su marido y da una buena lección digna de reflexión
Els salesians mantindran la seva presència a Horta, però la comunitat (les retallades afecten tothom) trasllada la seva residència a d'altres llocs (sobretot a Martí-Codolar). Els ex-alumnes, molt ben acompanyats, els hi hem fet un petit però merescut homenatge.
Cal tenir una perspectiva abans de jutjar, de prendre decisions...
Es necesario tener perspectiva antes de juzgar, de tomar decisiones...
Millor no comparar: què és gran o què és petit no és important. Ser, això és important.
Mejor no comparar; Qué es grande o qué es pequeño no es importante. Ser, eso es lo que importa.
La esposa respondió que no dependía de su esposo hacerla feliz, sino que ella es la única responsable de su propia felicidad. Explicó que la felicidad depende de la actitud personal y no de factores externos como otras personas, circunstancias o condiciones, ya que todo en la vida está sujeto al cambio. La felicidad verdadera se basa en el amor propio y a los demás, así como en el perdón.
Presentació feta per a la xerrada a l'Escola Barcelona a Les Corts. Família i escola compartim l'educació, i cal que ho fem compartint valors, objectius i voluntats. El més important, ja ho compartim: els vostres fills i filles, els nostres alumnes.
Va per elles i ells!!!
Som-hi plegats!
Un carpintero tuvo un día difícil de trabajo con problemas mecánicos que le hicieron perder tiempo. Al llevarlo a su casa en silencio, lo invitó a conocer a su familia. Antes de entrar, tocó las ramas de un árbol cercano. Dentro de su casa, su rostro se llenó de sonrisas al abrazar a su esposa e hijos. Explicó que ese árbol era donde "colgaba" sus problemas del trabajo para no llevarlos a su hogar.
En aquesta vida hi ha una part del temps que nosaltres decidim a què el dediquem, doncs aquesta part, i també l'altre, cal aprendre a gaudir-la i compartir-la...
El profesor llenó un frasco de mayonesa con pelotas de golf, canicas y arena para demostrar a sus estudiantes que aunque parezca lleno, siempre hay espacio para más. Explicó que las pelotas de golf representan las cosas más importantes de la vida como la familia y los amigos, las canicas son otras prioridades como el trabajo, y la arena son las pequeñeces. Agregó café al frasco lleno para enseñar que siempre hay tiempo para lo que realmente importa aunque estemos ocupados.
Els estereotips i les etiquetes no ajuden a que ningú ensenyi, formi o mostri la seva veritable identitat...
Tanmateix sempre hi haurà algú que voldria escriure'ns una carta i no sap com fer-la arribar... Tanmateix, el contingut de la carta existeix en el seu cor i en nostre encara que ho desconeguem...
Davant les dificultats defallir o rendir-se no és una opció. Conèixer i millorar les nostres forces per confiar en elles en ajuda a aconseguir les fites més difícils ("Ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible" i no es van rendir).
El autor expresa que le gusta la gente que vibra y sigue sus sueños sin necesidad de empujones. También le gusta la gente que asume las consecuencias de sus acciones, arriesga lo cierto por lo incierto, es justa, agradecida y ayuda a los demás sin esperar nada a cambio. Finalmente, el autor valora la sensibilidad, el coraje, la solidaridad y otros valores como cosas fundamentales para llamarse gente.
Una buena historia para descubrir que si no nos amamos no podemos amar. Y amar es dar, no exigir tener que recibir.
La mujer de la historia tiene una muy buena autoestima, ama a su marido y da una buena lección digna de reflexión
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
2. Una vegada hi havia un viatger que caminava de poble en poble. Tot caminant es va trobar un vell llaurador que estava treballant un camp. El llaurador li va desitjar bon dia i el viatger, sense deturar-se li va contestar amb un breu moviment de cap.
3. Però de sobte el viatger es va girar i li va dir cridant al llaurador: - Vinc del poble de les muntanyes i vaig al poble de la vall. Em podria dir com són les persones que hi viuen?
4. Però a la seva pregunta el llaurador va respondre preguntant-li... - Quina es la vostra opinió de la gent del poble de la muntanya? - Terrible. Si li sóc sincer, estic content de deixar-lo. La gent no és hospitalària. Quan hi vaig arribar en varen saludar amb una actitud freda. Per més que ho vaig intentar no em vaig sentir en cap moment part del poble. Tothom es va mantenir distant i reservat. No tracten als viatgers amb bondat. Així digui'm, què puc esperar de la gent de la vall?
5. - Sento dir-li que segurament la seva experiència en el poble de la vall serà molt similar. Va respondre el llaurador. El viatger va continuar el seu camí amb aire resignat i un tant malhumorat.
6.
7.
8.
9. Un home que havia escoltat les dues converses li va preguntar al vell llaurador... - Com pot donar dues respostes tan diferents a la mateixa pregunta?
10. I el vell savi va respondre: Cadascú veu allò que vol veure. El que es troba en cada lloc i el que es veu en els altres no es més que allò que un té dins seu.